dimecres, 8 de maig del 2013

Crònica d'una campanya vista amb perspectiva

Per fi reactivo per enèssima vegada el bloc. I a l'entrar-hi em trobo un escrit a mitges. Un escrit que versava sobre els sentiments experimentats durant una campanya electoral frenètica al mes de novembre i un post eleccions marcat pels canvis, l'adaptació i un procés d'aprenentatge constant per fer la tasca que m'havien encomanat les urnes. Un gran repte i una gran responsabilitat, que des del primer dia encaro amb il·lusió i respecte que es mereix. 

5 desembre 2012-
 
Han passat dos mesos des que es van convocar les eleccions al Parlament de Catalunya. I en dos mesos, que han passat tan ràpid com un obrir i tancar d'ulls, però que s'han fet eterns si ara mirem enrere, han tingut lloc molts esdeveniments que ens han portat fins ara.

El 6 d'octubre, tot recordant els fets d'octubre del 34 i la proclamació de l'Estat Català per part de Companys, les JERC celebravem un Consell Nacional on m'escollien candidata de l'organització a la qual milito des de fa més de 8 anys, i amb conjuntament amb 12 companys i companyes més formàvem els representants de les JERC a les llistes d'ERC.

A finals d'octubre aprovàvem el programa i presentàvem lema i imatge:
El país que volem! El país que farem.


Quinze dies oficials de campanya i uns quants més de propina previs que van ser intensos i gratificants, i al llarg dels quals vaig acabar fent una quarentena d'actes i 2.893 quilòmetres pel territori. En el fons, un regal en forma d'experiència vital, de col·lecció de coneixements, de grans descobriments, de superació de reptes, de retrobar gent magnífica, de veure companys i companyes deixar-hi la pell, d'il·lusió i energia, i de participar d'un país que es posava dempeus.

L'oportunitat de poder representar l'organització que ha format part d'uns quants anys de la meva vida, sumat a l'oportunitat d'aprendre, d'explicar, de posar la veu a unes idees i de compartir l'esperança i la il·lusió d'estar escrivint les pàgines de la història del nostre país, des de la modèstia, es converteixen en un agraiment immens a totes aquelles persones que ho van fer possible. Que van fer possible això:





I fins ara, uns dies després del 25N, no he pogut reflexionar i assimiliar què volien dir les xifres del recompte. Unes xifres, uns vots, una confiança, que donaven 21 diputats a Esquerra Republicana de Catalunya i que em convertien en una representant més del poble català, del meu país. La responsabilitat i el privilegi de ser diputada de les JERC i per tant portar la veu del jovent independentista a la cambra catalana, la veu d'un poble que demana llibertat i justícia.




Només em queda agrair a tothom. La feina, les hores, la dedicació, els somriures, les bronques, els nervis, les abraçades, els argumentaris, la sinceritat, ... tot! Agrair el fer-ho possible. I tot descobrint que si allò ho vam fer possible, som capaces i capaços de tot!